La flexibilitat mental permet adaptar-te a les noves circumstàncies de la vida, sense reaccionar; amb acceptació, que no vol dir resignació ni victimisme. Tot allò a lo qual reacciones i et resisteixes aferradament perdura i s’enquista, et pren l’energia, et paralitza i a la llarga et destrueix. Ser flexible implica escoltar i aceptar altres punts de vista que no vol dir que els hagis de compartir o estar-hi d’acord. Canviar d’opinió quan t’adones que el que feies o deies no és del tot encertat és evolucionar i créixer. “Rectificar és de savis”. Les experiències viscudes t’aporten saviesa i des de la saviesa pots actuar amb consciència i equanimitat. Quan t’adones que no ets flexible respira profundament. Això oxigena el cervell i t’aporta llum i claredat mental. La ment ha de ser flexible. La ment i el cos están interconnectats i cal que vagin en la mateixa direcció, alineats. Ser flexible et fa ser lliure. No has de sentir-te atrapad@ o esclav@ d’una idea o una opinió. Cal equilibrar el cos i la ment perquè la rigidesa del cos és l’ego de la ment.
Una ment oberta implica acceptar els altres tal com són sense jutjar, sense criticar i sense imposar la nostra visió. Acceptar que cadascú de nosaltres té els seus filtres, les seves creences, les seves normes i els programes del subconscient que ha adquirit al llarg de la seva vida per les experiències viscudes i l’educació rebuda. Cal respectar la visió dels altres sigui quina sigui perquè tots estem connectats entre nosaltres i amb l’Univers però cadascú fa la seva evolució, el seu camí i cadascú desperta la seva consciència quan arriba el seu moment.
Hem de respectar les limitacions físiques i mentals de cada persona sense forçar, igual com fem amb les asanes de ioga. La vida és un aprenentatge, estem aquí encarnats en aquest cos per gaudir i aprendre, per evolucionar. El dolor és inevitable, però el patiment és opcional. En la vida de tots i cadascú de nosaltres hi ha situacions que ens fan sentir dolor: la pèrdua d’un ésser estimat, una ruptura sentimental, una malaltia,… però el patiment no forma part d’aquest dolor. El patiment és l’execució d’un programa instal.lat en el subconscient i sovint alimentat per creences i dites que han passat d’una generació a una altra. Per exemple: els pares sempre pateixen pels fills. Sembla que si no vius patint pels teus fills ja no ets una bona mare. Però això és precisament tot el contrari. Si estàs en patiment estàs ensenyant al teu fill a patir i quan experimentes el patiment deixes de ser lliure i feliç. No pots patir i estar en pau. Des del patiment no pots estimar incondicionalment i no pots inspirar al teu fill perquè sigui una persona lliure i feliç, pròspera i abundant. Només estàs perpetuant unes creences limitants que t’aparten i t’allunyen de la màgia de la vida, de les infinites possibilitats que hi ha per a tu en l’Univers.